L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

30 de juny del 2015

Llibertat... on?



Aprofitant que hui és el darrer dia que, legament -no moral-, es poden prendre i publicar aquest tipus d'imatges, aprofite per esplaiar-me. No sóc de publicar fotos de les manifestacions on vaig, però les de hui tenen especial significació. M'he trobat una protesta contra la "llei mordassa" que s'ha ajuntat amb una altra de la PAH, que ha ocupat la seu del BBVA de Passeig de Gràcia.

Les coses pinten malament a l'Europa del sud. Ací amb aquesta llei que atempta contra els nostres drets elementals i que busca que callem per por a sancions, multes i penes. A Grècia, pel pols que la Troika manté amb el país sencer, al qual busca subjugar econòmicament pels segles dels segles, amén. 

Esperem guanyar batalla a batalla, perquè és molt el que ens hi juguem. De moment, esperançat: espere que els grecs diguen NO al xantatge de la Troika. I que continuen caient els governs, com el nostre, que governen contra els interessos dels ciutadans que els han elegit.

Us recomane la lectura de l'article de Krugman que ha aparegut hui a El País.

28 de juny del 2015

Valls pirinenques

Vall d'Eina, amb el Carlit guaitant a l'altre costat de la Cerdanya
La vall d'Ordesa: possiblement la vall més bonica del Pirineu; el paisatge i l'aïllament de Núria la fan única, tota una joieta; la vall de Benasc, espectacular; el Vallespir i el Conflent, carregats d'història i de racons bellíssims; la vall de Sant Nicolau, Sant Maurici... Parem! Ahir remuntàrem la vall d'Eina, amb un esclat floral primaveral ja en declivi però que encara sorprenia. I vaig arribar a la conclusió que és difícil establir una jerarquia de bellesa de les diferents valls que vaig descobrint pel Pirineu: totes són autèntics espectacles naturals de gran bellesa. Perquè, no és així, també, en el cas d'Eina? Durant bona part el trajecte, el Carlit i la Cerdanya són visibles als peus de la vall: només cal girar-se de tant en tant per contemplar un paisatge de postal. El bosc comunal de Sant Pere de Forcats va deixant lloc a praderies i tarteres de forma progressiva. Quan l'orografia de la vall torça cap a l'orient, apareix un paisatge típic d'alta muntanya que, en arribar al coll d'Eina -també dit de Núria- es veu completat per una bona perspectiva dels Pirineus Orientals, del Canigó a Puigmal.

Vaques i cavalls plegats.













Una vegada al coll d'Eina, calia recórrer la carena fins al Cambradase. Mentre la gent descansava de la pujada del darrer tram de la vall, vaig fer d'un bot, tot corrents, el camí que menava del coll fins a Finestrelles: el pic regalava una perspectiva magnífica de la vall que acabàvem de remuntar. De camí, em trobí amb el Puig del Coll d'Eina i el Puig de Núria.

Pic d'Eina des de la capçalera de la vall.
Torre d'Eina, des del coll homònim
Puig del Coll d'Eina
Coll d'Eina des del puig homònim
Puig de Núria (2.794 m)
Vall d'Eina des de Finestrelles
Torre d'Eina des de finestrelles, amb el Roc del Boc guaitant
per darrere de la carena.
Puigmal de Segre, Puigmal de Llo i Puigmal tapat pels núvols.
Abastat de nou el grup, vam arribar al Pic d'Eina (2.786 m). Des del coll, només calia fer una pujada, un tant abrupta, fins a la fita.

Cim del Pic d'Eina
Amb la Torre d'Eina al fons a l'esquerra i el Roc del Boc a la dreta 
El grup fent rumb cap a la Torre d'Eina
La Torre d'Eina era el cim més alt del dia (2.858 m). Una pujada bastant acusada, encara que des de la vall no ho semblava gaire. Les vistes, espectaculars: des del Canigó, Bastiments, pic de l'Infern, Noufonts... fins a Puigmal, i a l'est el Roc del Boc, el Puig Rodó... El Pirineu Oriental al complet!

Camí carener. Les banyes: Torre d'Eina i Roc del Boc
Arribant a la Torre d'Eina
Perspectiva dels Puigs de Conca

Al cim
Canigó
Sot de Conca i Roc del Boc
Vall del Circ de les Feixes. A la dreta, Bastiments.
Camí que ens quedava cap a Cambradase. Al fons, Carlit.

Puig de Conca Nord i Puig de Conca Sud
Pic de l'Infern (a la dreta), amb el Canigó al fons
Semblava que ja ho teníem tot fet, però... Fortes pujades i baixades fins al Cambradase. Vam deixar de banda el Campradase Occidental (el fiu ja fa gairebé un any i mig en ple hivern!) i vam recórrer una cresta, amb grimpades fàcils, fins al Cambradase Oriental (2.750 m). De tant en tant, alguna perspectiva vertiginosa en situar-nos en les parets del circ de Cambradase. Una vegada al cim, vistes excel·lents sobre la Cerdanya i la resta de la serralada.

Creu que corona el Cambradase Oriental
Roc del boc des del peu del Cambradase
Cresta fins al cim. Allà ja hi era el V. 
Parets del circ
Cresta des del cim

Montlluís i la Llacuna

Una vegada assolit el darrer cim de la jornada, una forta baixada fins a l'estació d'esquí d'Eina. Vistes sobre l'altiplà i, de nou, l'espectacle de la vall.

Fites. Al fons a l'esquerra s'aprecia el pantà de Matamala, al Capcir

Ja a l'autocar... 9 hores de recorregut, 21 km,
1600 m de pujada i 1400 de baixada