Hi ha ciutats del Mediterrani que tenen un encant especial: són un pont entre l'orient i l'occident. Ho poguí comprovar a Atenes: alguns diuen que és lletja. Bonica no és, cal dir-ho, però el ritme dels carrers, els caos aparent de tot plegat i la tranquil·litat en què la gent se l'agafa ens parla, tot plegat, d'una manera diferent de concebre la quotidianitat. Hem oblidat que aquesta frontera entre orient i occident la teníem al costat de casa fa només uns pocs segles. I ha deixat petjada no només en alguns monuments, sinó en el nostre propi ésser i manera de mirar al món.
Pel que fa a l'art, aquesta simbiosi crec que es mostra de manera més sublim en la producció romànica de l'anomenada escola de Lleida. Feia temps que volia tenir davant la que és, segurament, la seua obra més important: la portalada de ponent de l'església de Santa Maria d'Agramunt. El seu llenguatge artístic és una mescla d'elements orientals, com l'aparició de cignes i fonts com a símbol de l'erotisme; de l'art andalusí, per la proliferació de temes vegetals i florals que recorren totes les escenes; de l'art romànic, especialment de l'escola tolosana; i també de l'art nord-europeu de l'època alt-medieval, caracteritzat per l'aparició de formes geomètriques repetides (a Agramunt apareixen, de forma similar, en les arquivoltes exteriors de la portada). Una obra així ens parla, al seu torn, d'una societat on la barreja, la lectura i l'aprenentatge del modus vivendi del veí "diferent" eren, malgrat el fonamentalisme religiós que acabarà triomfant, una realitat.
I fent ús de tots aquests llenguatges, la portalada és capaç de transmetre un missatge de forma magistral. El basament i les columnes nues donen pas al nivell dels capitells esculpits. En ells es mostra la lluita entre les forces del bé i les del mal: a la part esquerra, trobem capitells on és el mal el qui sembla triomfar. Serps que intenten ofegar l'arbre de la vida (la Creu), Lucifers que escupen plantes trepadores que ofeguen els personatges, monstres i dimonis de tota mena. A la part dreta, malgrat que tenim personatges similars, les forces del bé, aquelles que emanen de Déu, són les que semblen guanyar. En un dels primers capitells apareix un arcàngel colpejant una criatura horrorosa, que sembla ser la blasfèmia o la mentida per com ens treu la llengua, mirant-nos de forma descarada.
Enmig de la portada, just al damunt de la porta, apareix la Mare de Déu amb el Nen, rodejada de dues escenes: l'Anunciació i l'Adoració dels Reis. Aquestes escenes també estan plenes de símbols (el quatre, les òlibes...) d'interpretació oberta a la imaginació de l'espectador, tot i que segurament a l'època donarien lloc a pocs dubtes. La Mare de Déu és el punt d'intersecció entre les escenes dels capitells i el que apareix culminant la portada: el Crist victoriós sobre la Mort. Hi ha dues arquivoltes amb representacions repetides de la Mare de Déu, la majoria portadora d'un llibre, assenyalant l'acompliment de les escriptures i fent referència, potser, a la seua genealogia. Entre mig, figures orants que volen aconseguir, a través de la seua intercessió, la salvació. Ella, però, porta Crist als braços: a través d'ell s'aconsegueix la perfecció que mostren les formes geomètriques repetitives que apareixen en les següents arquivoltes, d'influència normanda. La penúltima arquivolta està decorada amb un seguit de personatges, que estan distribuïts d'una manera que anuncia ja l'estil gòtic: el punt culminant és Crist. Aquests personatges estan disposats seguint la jerarquia social de l'època: a baix, els pagesos i artesans, seguits per monjos, àngels, sants, profetes...
El simbolisme de l'art romànic és capaç de contar-nos tant en tant poc d'espai! Justament un dels dies que aní a la biblioteca, vaig trobar-me amb un llibre que en parlava, de la portada d'Agramunt. El vaig devorar en poca estona! I vaig decidir que havia d'anar. Decep trobar-la tan deteriorada, però al mateix temps, és una meravella com poques poder gaudir d'una peça artística tan especial tan a prop de casa nostra. L'església compta, a més a més, amb un refugi antiaeri: durant la Guerra Civil, Agramunt esdevingué un centre d'avituallament de l'exèrcit republicà, i fou reiteradament bombardejat. Només quedaren en peus l'església, l'ajuntament i unes quantes cases. La resta fou tot arrasat.
A prop d'Agramunt hi ha bastants elements patrimonials que també mereixen una visita. A pocs quilòmetres al nord-est hi ha Ponts, amb la col·legiata romànica de Sant Pere i el retaule del Roser, bessó del que es conserva també a Agramunt, ambdós de l'escola manresana. Abans d'arribar a Agramunt des d'Artesa de Segre, us podeu desviar uns quants centenars de metres per veure les ruïnes del monestir de Santa Maria de Gualter, a la Baronia de Rialb. Al sud d'Agramunt, passant Tàrrega, hi ha el monestir de Sant Bertomeu de Bellpuig: una de les poques meravelles renaixentistes que hi ha per les nostre contrades. Em quedà pendent de visitar el sepulcre de Folch de Cardona, que es conserva a l'església parroquial de Bellpuig. En aquella ocasió, romania tancada.
AGRAMUNT
 |
| Dues perspectives dels capitells del costat esquerre de la portada |
 |
| Animals mitològics |
 |
| La Jerusalem Celestial a lloms d'un elefant? Mitologia hindú? |
 |
| Inici del costat esquerre dels capitells |
 |
| Part dreta, amb un estat pèssim de conservació |
 |
| Absis |
 |
| Detall de la portada sud |
 |
| Detall de la portada nord |
 |
| Costat dret: colp mortal a la blasfèmia? |
 |
| Costat esquerre: una serp intenta ofegar l'arbre de la Vida |
 |
| Costat esquerre: dues bèsties lluitant |
 |
| Els pecats de la carn representats pels cignes i la font |
 |
| Refugi antiaeri d'Agramunt |
 |
| Entrada barrada al refugi |
 |
| Pila baptismal renaixentista: 1568 |
 |
| Capella del Roser |
 |
| Detall del retaule del Roser |
 |
| Retaule del Roser: detall |
 |
Detall del retaule barroc de la capella de la
Mare de Déu dels Socors. |
 |
Ajuntament d'Agramunt, amb una magnífica
façana barroca. |
 |
| Visquen els anys vuitanta! |
 |
| Pont romànic de l'antic camí a Tàrrega |
GUALTER: RUÏNES DEL MONESTIR DE SANTA MARIA
 |
| El Segre |
 |
| Tombes nobles a la primera nau - conservada- de l'església |
 |
| Absis principal des de la bastida que permet pujar a la part superior |
 |
Dues perspectives de la nau principal: des de l'absis
i des de la porta principal |
 |
| Arcs formers |
 |
| Absis sud |
PONTS
 |
El carrer Major, d'origen medieval i molt refet, és un exemple
de carrer porticat travessat per una via de comunicació medieval. |
 |
Sant Pere de Ponts: el cimbori va ser refet després de la Guerra del Francès,
durant la qual la col·legiata va ser incendiada i saquejada. |
 |
| Façana nord. |
 |
Absis i cimbori. La decoració de l'absis recorda
a la dels absis de la Seu d'Urgell |
 |
| Tombes al costat de ponent, curioses |
 |
Retaule del Roser, germà bessó del d'Agramunt,
a l'església parroquial de Ponts |
 |
| Mutilació sofrida durant la Guerra Civil. Anunciació. |
 |
| Naixement, amb una Mare de Déu decapitada |
 |
| Detall |
 |
| Pentecosta |
 |
| Remat |
SANT BARTOMEU DE BELLPUIG
 |
| Bellpuig des del camí al convent |
 |
| Convent |
 |
| Escala helicoïdal que puja al campanar |
 |
| Vistes des de la torre campanar: l'Urgell |
 |
| Es conserven campanes, la major part d'inicis del s.XX |
 |
| Baixant la fantàstica escala... |
 |
| Sagristia: volta restaurada |
 |
| Aula capitular, amb el duc de Cardona i la seua esposa a les claus de volta |
 |
| Font en la sala d'accés al refetor |
 |
| Paviment de l'església (original, malgrat que l'església fou refeta) |
 |
| Primer claustre, de tradició gòtica |
 |
Segon claustre, renaixentista. Les columnes helicoïdals continuen les
seues formes corbes al llarg dels arcs que sustenten. |
 |
| Armari de la sagristia |
PASSEJANT PER BELLPUIG
 |
| Ajuntament |
 |
| Una gran escalinata de pedra puja a l'església |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada