L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

28 d’abril del 2013

Comiats

La meua càmera... que diu adéu! Foto: MJC
Hui ha estat el segon avís, i ja he entès que la vida se li acaba. Res greu: la càmera de fotos que m'ha acompanyat durant gairebé una dècada em diu adéu! L'objectiu està mig desmuntat, de vegades no vol tancar-se, i hui, a més, s'ha entelat i durant una bona estona semblava l'ull d'aquella vaca cega de Joan Maragall... En fins, no cal lamentar-se més. Als objectes se'ls acaba agafant certa estima, i més a una companya de batalles i viatges com ha estat aquesta càmera. Però no deixen de ser objectes, i com a tals, substituïbles.

La catàstrofe ha esdevingut a Vilanova i la Geltrú. Ja hi havia estat vàries vegades, però no en recordava res. És una ciutat agradable, amb infinitud de pastisseries i amb tres museus força interessants: la Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer, el Museu Romàntic de Can Papiol i el Museu del Ferrocarril. Aquest darrer l'he deixat per a una altra ocasió, però els dos primers us els puc aconsellar. A banda de l'oferta cultural, els carrers de la Vila Vella i de la Geltrú guarden racons i casalots que fan productiu i interessant de passejar-s'hi.

Estació, d'estil neoclàssic.
Casalot del marquès de Castrofuerte
Casa Renard, a la Rambla Principal
Ajuntament

Església de Sant Antoni, s. XVIII
Font del Pou
Església de Santa Maria, la Geltrú
Castell de la Geltrú
Castell de la Geltrú: pati.
Portal del Nin
Campanar de Santa Maria
Retaule de l'Assumpció de Santa Maria
de la Geltrú: transició al barroc (s.XVII)
Noucentisme: escola Pompeu Fabra


Casa Pahissa
Casa Pahissa
Can Papiol conserva el mobiliari original d'un casalot d'època romàntica. Va estar habitat des de finals del XVIII fins a mitjans del segle passat, quan la família el posà en venda i va ser comprat per la Diputació per convertir-lo en un museu. La decoració i l'ambient de la casa s'han mantingut inalterats: una atmosfera recarregada, luxosa, on pesen els elements propis del luxe i l'ostentació d'una família de comerciants vinguda a més.

Façana principal, al carrer Major

LA PLANTA NOBLE 
(No es poden fer fotos a la casa, són baixades d'Internet!)


Dormitori de convidats
Entrada principal
Despatx
Sala de ball
Menjador. Sobre la llar, l'escut dels Papiol
LA ZONA DE SERVEI

Cuina principal
Cuina del servei
Màquina de triturar ametla
Celler
La Biblioteca-Museu de Víctor Balaguer conté interessants col·leccions d'art, entre les quals destaquen una mostra d'art del XIX de gairebé tots els artistes catalans de l'època, una selecció d'obres del Prado i una xicoteta col·lecció d'antiguitats egípcies. El polític i humanista va saber agrair als ciutadans que el votaven la confiança que dipositaven en ell i va llegar a la ciutat la seua col·lecció artística i part del seu patrimoni: exactament igual que fan ara... 

Façana principal: un dels primers edificis pensats
per a exposar una col·lecció museística


Sala dels artistes catalans del XIX. Al fons, en gran format,
el 2 de maig de Sorolla.
Campeny: Neptú
El Greco: Sant Francesc i el germà Lleó
meditant sobre la mort.

El Greco: Sagrada Família, Isabel i St. Joan
L'Espanyoleto: Sant Felip (detall)
Goya: Carles IV

Gerrer Igorrot, Filipines, s. XIX
Alcores, s. XVIII
Joan Cardona: Can-can
Campmany: Figura
Subirachs: Macià


Ha estat un dia gris i plujós, d'aquests en què passejar per la platja esdevé més que agradable, per solitària. Si mai teniu una estona, aneu-hi a Vilanova. Sorprèn!

Far de Sant Cristòfol


Pòsit Nou de pescadors
Monument a Macià
Monument a Pasifae: disfressada de vaca,
pretén seduir un brau. De la unió naixerà el Minotaure.