L'herba és mortal. Els hòmens són mortals. Els hòmens són herba.(Bateson)

16 de març del 2008

Coherència

L'han pillat! Ultracatòlic. Niño bien. Missa setmanal, de vegades diària. Forofo del Papa; col·laborador amb l'encontre de les famílies a València. Militant del PP, estava en contra de la política social del PSOE. Es negava a casar gais i lesbianes en la seua època de regidor de l'Ajuntament de Mallorca. Membre de l'Opus, i futur prometedor dintre de l'organtizació pepera...
Pero mira, estava malament del cap, pobre. Durant la seva època de concejal, 50.000 € dels diners públics va gastar en xaperos i cases de cites gais. I és que quan més s'obstinen en perseguir la causa gai, més es delaten. Perquè jo ja dic moltes vegades que qui odia el seu desig, odia per damunt de tot allò que desitja. I qui no s'accepta a ell mateix, però malgrat això pot gaudir d'amagades d'uns privilegis que el seu status li permet, mai permetrà que altres gaudisquen d'una llibertat que ells mai han tingut per la por que senten.
Oi que sí, senyor Rouco-Varela? Veritat que està d'acord, monsenyor Garcia-Gasco? Ains, senyor Reig Pla!
I la coherència, quan?

Civisme al metro, si us plau!

Sempre he pensat que els altaveus del metro són uns pesats. Que si no fumem, que si està prohibit baixar a la zona de vies, que si hem de col·locar-nos a la part dreta de les escales, que si hem de deixar sortir abans d'entrar a un tren... Però déu ni do...
Dissabte vaig entendre que tal vegada això de respectar l'altre no està gaire interioritzat per part de certa gent. En una sola nit, viu una colla sencera de joves fumant en una andana, una altra fumant al tren, dues persones amb música al mòbil molestant la resta... Què collons passa? Tan difícil és? Quina ràbia!!

L'altre dia també vaig veure una dona, molt xunga ella, que cridava a una altra pel fet que aquesta darrera li havia pregat que la deixara sortir del metro abans d'entrar... I clar, i és que ací cadascú pot fer el que li vinga en gana... perquè si protestes, t'arrisques a que et criden com als gossos, t'apallissen, i per què no, et foten una ganivetada...

I per rematar aquesta falta de confiança general amb la gent, obric el periòdic, i el primer que veig és que un futbolista ha estat agredit per un aficionat de l'equip contrari. Li ha llençat una ampolla a l'ull!

Alguna cosa falla... Com és possible que existesca gent tant negada que no sàpiga fer altra cosa que molestar i faltar al respecte i a la integritat de l'altra gent? Quina és l'errada que s'ha comés?

Mentre reflexionem, millor serà que el pesat del metro ens continue recordant això de "civisme al metro, si us plau!".

5 de març del 2008

De fred i de dies clars...

Avui m'abelleix comentar l'oratge. De l'hivern inexistent, que pocs dies abans d'acabar, ens ha demostrat ben bé que existeix. I és que a mí m'agrada molt l'hivern. Sobretot per aqueixos matins assolellats, freds, amb vent, on l'ambient està net, el paisatge es veu nítid i els colors són vius.

Com enyorava un matí així!

Llàstima, però, que he hagut de treballar i no l'he pogut gaudir en algun dels meus llocs favorits. Un altre dia serà.