 |
| Alcalá de Júcar |
El meu segon dia per terres «manxueleres» el vaig dedicar a caminar pels congosts del riu Xúquer i alguns dels pobles que se situen penjats de les parets que el riu va formant al llarg del seu recorregut. Es podria dir, doncs, que vaig fer una visita als veïns de dalt que feia temps que tenia pendent!
El primer poble que visití fou Jorquera. En temps dels almoràvits va ser el centre de poder de la zona, com demostren les muralles que encara perviuen al turó del poble. Aquestes, però, no van ser alçades per defendre el territori dels cristians del nord, sinó que la seua construcció respon a la defensa dels atacs dels almohades, que acabarien per fer prevaldre la seua preponderància militar amb què derrocarien la tribu rival. L'anomenada "Reconquesta" no era, doncs, un procés en què els del nord avançaven contra els del sud, sinó quelcom més complex en què les lluites entre faccions en un context de poder fragmentat convertien en aliats senyors del nord i del sud, de l'est i de l'oest... al marge de la seua religió. Jorquera és un poble bonic de veure des del mirador; ara bé, al marge de l'església i de les muralles, la seua arquitectura no té gaire interés: les construccions tradicionals han estat substituïdes gairebé de forma completa per altres de materials de mala qualitat... Costa trobar-hi un raconet pintoresc!
Alcalá de Júcar ofereix un espectacle similar, però guanya en espectacularitat: el pendent de la paret de roca on s'assenta el poble, el castell, l'església i el pont confereixen al poble bellesa i espectacularitat. Tinguí la sort de visitar-lo un divendres: en cap de setmana les munions de turistes valencians deuen convertir Alcalá en un autèntic infern!
La meua ruta va començar ascendint a les parets del barranc de la Noguera, des de les quals es contempla la millor vista sobre el poble. Ara bé, la proximitat de la carretera i els sorolls dels cotxes van fer que em decidís per canviar de ruta: caminant per sobre la llengua de terra que hi ha entre el barranc i el Xúquer, vaig dirigir-me cap a La Gila, des d'on baixí al riu per crear el pont de Tolosa: quin espectacle tan impressionant quan van aparèixer a la vista els congosts del Xúquer!
Des de Tolosa, el camí que puja de nou les parets nord del congost fa la pinta de ser antiquíssim: zigzagueja per les parets de roca fins arribar a les cotes més altes del paratge. Resseguint aquests cingles i passant per la pedania de Las Eras, arribava de nou a l'aparcament del castell on havia deixat el cotxe de matí... Més de 20 km en un dia en què la calor apretava...
Què serà de nosaltres aquest estiu?
 |
| Jorquera |
 |
| Restes de les fortificacions almoràvits |
 |
Església de Fuentealbilla: influències "levantinas",
és a dir, valencianes |
 |
| Antiga fàbrica d'algeps de las Casas de Ibáñez |
 |
L'església de Las Casas de Ibáñez és un magnífic
exemple de barroc manxec... Malauradament,
era tancada. |
 |
| Arribant a Alcalá |
 |
| El castell està reconstruït gairebé totalment |
 |
| Assut i pont d'origen romà |
 |
| Exposició etnològica a la casa-cova del castell |
 |
| Cova de Masagó: col·lecció d'antiguitats i fòssils |
 |
| Església de Sant Andreu: interior |
 |
| Començant l'ascensió |
 |
| Espectacle des del mirador! |
 |
| Capdamunt del barranc de la Noguera |
 |
| Capelleta de La Gila |
 |
| Vistes de Tolosa sobre el riu |
 |
Presa de Tolosa: és una pena que no es puga
escoltar la remor de l'aigua... |
 |
| Til·ler monumental de Tolosa |
 |
| Aquestes dues últimes fotos les fiu des del mateix lloc! |
 |
| Els materials que falten al congost formen la Ribera. |
 |
| Alcalá des de El Morrón |
 |
| Vèrtex geodèsic de El Morrón |
 |
| Pedania de Las Eras |
 |
| Arribant a l'aparcament del castell... I fi! |
